EL JARDÍ DE LES TORTUGUES
Jordi Peñarroja
Llibres de l'Índex
Narrativa contemporània, 23
Pàgs.120
ISBN: 978-84-96563-67-4
GUST DE MOSTASSA
Isidre Bravo
Llibres de l'Índex
Narrativa contemporània, 21
Pags. 170
ISBN:
"El President a París" és una aproximació a dues capitals, Barcelona i París, durant els anys vint i trenta, quan es produeix l’ascensió brutal dels totalitarismes a Itàlia, Espanya, Alemanya i Rússia, que condueix a l’inevitable esclat de la II Guerra Mundial, davant de la passivitat de les democràcies.
Una narració amb ritme cinematogràfic, entre el complot de Prats de Molló i els bombardeigs de Barcelona de 1937, on coincideixen personatges històrics poc o molt coneguts —com els presidents Francesc Macià i Lluís Companys, l’escriptor i polític Josep Carner-Ribalta, Met Miravitlles, Josep Pané, l’advocat i ministre francès Pierre Cot, i l’anglès Eric Blair— amb d’altres més discrets, reals o de ficció.
Una novel·la europea.
Un exercici lliure de memòria històrica, sense límits.
"Memòria de sal" ens parla del viatge com a acte de coneixement, del somni d’una altra existència i d’un altre món, de l’aparició de l’amor i l’amistat, que se’ns presenten a través de les vivències de la jove Maria, a qui un creuer d’estudis haurà de transformar definitivament la vida. Aquesta és la història d’un temps de gran efervescència política però és també la història de les grans passions que commouen i fonamenten la condició humana. Ambientada en l’emblemàtic curs d’estiu abord de El Ciudad de Cádiz, viatge d’estudis promogut pel govern de la Segona República entre intel·lectuals catalans i castellans, l’any 1933, aquesta novel·la narra la història d’un grup d’amics que aniran confrontant les seves conviccions alhora que confonent els seus sentiments, al llarg d’un periple que els durà pels principals ports de la Mediterrània. "Memòria de sal" és també l’evocació d’un ahir on ressona, poderosament, l’eco del present.
A partir d’una denúncia d’abusos sexuals un capellà s’enfonsa en la seva ruïna moral i professional, després d’haver ascendit igual de ràpid. Les aparences enganyen i les raons reals d’enveges, gelosia i paranys contra l’eclesiàstic gai apareixen de forma ben poc evangèlica. A poc a poc apareix una Església plena d’armaris, draps bruts, doble moral i corrupció.
Una novel.la on hi trobarem repressió sexual, hipocresia i… el seu contrari, llibertat, franquesa i un món obert.
"Catedral amb armaris" és una descripció o metàfora molt real de la jerarquia catòlica en la sexualitat. Narrada en un estil àgil, incisiu, mordaç i amb un final sorprenent.
Aques llibre va merèixer el I Premi Terenci Moix de Narrativa gai-lèsbica de la Fundació Arena.
Durant segles, els "Viatges de Marco Polo" han donat forma a la imatge d’Orient dels europeus. Més enllà de fàbules i llegendes, és un llibre que instrueix, gratifica, edifica i presenta per primera vegada la rellevància d’una experiència viatgera, d’una obra amb una informació riquíssima i amb el significat moral de les pràctiques d’Occident i d’Orient en la segona meitat del segle XIII. En la mateixa època que l’Imperi català de la Mediterrània, la República de Venècia i l’expansió a l’Orient van coincidir enfront dels turcs. A la Crònica de Jaume I, s’hi explica l’anada d’un emissari als tàrtars per tractar de fer una aliança contra els turcs per conquerir el sant sepulcre, i després rep els emissaris del rei del tàrtars i del Khan a València. L’arribada d’aquesta missió és la mateixa que la tornada de Marco Polo, i sabem que al darrer cap de la Companyia Catalana dels Almogàvers, Polo li va dedicar la seva obra i que el nostre Cristòfor Colom anota els "Viatges de Marco Polo".
Aquesta és la primera traducció de l’edició d’"Il Millione" en català.
A cau d’orella, antologia de la narrativa breu occitana en edició bilingüe, posa per primera vegada a l’abast del lector català un ampli ventall d’autors contemporanis, d’ençà de Mistral. Una vintena llarga d’escriptors que han “cridat òc”, molts dels quals dels nostres dies, i que són una invitació a seguir els camins d’un país ocult però proper i que segueix covant un foc nou sota les brases.
Un itinerari que menarà el lector de cap a cap d’una Occitània que de mil anys ençà s’ha dit ella mateixa i ho ha dit tot amb una sola llengua i múltiples parlars. De les profunditats de la Camarga als grans erms ventejats de les Landes, de les masses forestals del Llemosí als turons rabiosament verds de Bearn, dels vinyerars llenguadocians i el Larzac a l’agitació de ciutats com Marselha o Montpelhièr.
Una trentena d’històries que ens parlen de joia
i tristor, d’humor i solitud, d’empenta
i decandiment i, també, és clar, de la llengua... Fluixet. A cau d’orella...
Inspirada en les vivències reals del seu autor -un jove d’ètnia amaziga-, aquesta novel·la recull un emocionant viatge entre Alger i Barcelona, ple d’aventures, perills i descobriments.
A la capital catalana, Lyes és un «sense papers» que brega dia a dia per sobreviure, coneix personatges insòlits, és perseguit i dubta de l’existència de Déu. També reviu la seva infantesa a Algèria i la singladura del poble amazic. Evoca L’estrany d’Albert Camus, un personatge literari amb qui s’identifica.
Amazik és una obra colpidora i necessària per entendre els nous catalans d’adopció arribats de tot arreu: la seva lluita quotidiana, les seves esperances i somnis. Una odissea vital explicada amb amor, humor i poesia.
«La meva vida depèn d’uns papers que no sé si mai arribaran. Fins llavors estic condemnat a amagar-me com un escarabat, a ser i pensar com una ombra. No era lliure de venir aquí i ara no sóc lliure de marxar, perquè un cop et detecten ja no pots tornar a entrar. Per això visc com si passés pel món de puntetes, sense fer soroll. Si algun dia tinc papers, el primer que faré serà volar fins a Alger i em tancaré una setmana a casa amb la meva mare. Tinc tantes coses a explicar-li!»
Ni tots els pobres són bones persones, ni tots els cooperants ànimes caritatives. El protagonista d’aquest llibre explica com es pot arribar a un camp de refugiats per pura casualitat i, un cop allà, es fa la pregunta de Chatwin: què dimoni hi faig jo aquí?
Aquest és un llibre per als qui tenen idealitzades les ONGs i la bona fe dels cooperants internacionals. Sense desmerèixer la tasca que duen a terme milers de voluntaris responsables, "Cafè Balcànic" explica l’altra cara de la història: el dia a dia dels turistes de franc que ara caven un pou (quan ho fan), ara imparteixen classes a una escola de refugiats sense saber una paraula de l’idioma.
Francesc Miralles descriu amb humor i sinceritat inaudita quinze anys (1989-2002) de disbarats, malentesos i aventures sorprenents a Croàcia i Eslovènia, a cavall entre la Iugoslàvia terminal, les guerres balcàniques i la integració a la Unió Europea.
Els sis periples balcànics d’aquest recull no tenen vocació de manual d’història, i encara menys de guia de viatges. Són fruit d’una mirada personal –pero transferible– al cantó més humà, i per tant imperfecte, del rodamón i les seves contradiccions.
Els contes de Cuxart, construïts amb pinzellades ràpides com els gravats de Hoghart, ens donen un retrat caricaturesc i burleta, emprat per fustigar les contradiccions i les repressions de la nostra societat. I connecta alhora amb una tradició catalana que es belluga entre el surrealisme, l'heterodòxia tramuntanal i l'assaig dissimulat. Tot plegat en un to irònic, lúdic i, és clar, escèptic.
![[]](modules/ecommerce/cart/images/cart_empty.png){kind=spacer}
Català
Castellano