"L’art d’ensenyar Barcelona" és una guia en què Carles Soldevila (pseudònim Myself), amb els dibuixos de Joan Junceda, mostra a uns turistes, els imaginaris berlinesos Kaufmann, la capital catalana el 1929. Passegem pel parc de la Ciutadella, la Barceloneta, la Llotja, la Sagrada Família, Montserrat, el Liceu, el Palau de la Música, el Club de Natació Barcelona, l’Olympia o l’Exposició de Montjuïc.

"L’ofici de cicerone —diu Soldevila— esdevé un noble ofici que té alguna semblança amb el de pintor i del poeta, amb el producer o el metteur en scène” i Xavier Trias, al pròleg, ens recorda que “aquest llibret posa de manifest que hi ha un esperit de Barcelona que perdura, que pesa, un esperit que no depèn de les modes ni de l’estat d’ànim dels cronistes. És la Barcelona en què tots ens reconeixem, la que no ens hem d’explicar. Llegint Soldevila, Myself, ens trobem una Barcelona tan nostra com l’actual."

L'ART D'ENSENYAR BARCELONA
Carles Soldevila- "Myself"
Pròleg de Xavier Trias
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 10
Pags. 60
Barcelona, febrer, 2007
ISBN: 978-84-96563-41-4

ALEXANDRE DEULOFEU. LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA
Juli Gutiérrez
Barcelona, novembre, 2004
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 6
Pags. 168
ISBN: 84-95317-84-2

Alexandre Deulofeu i Torres (L’Armentera, 1903-Figueres, 1977) fou un home polifacètic -un savi, professor, farmacèutic, químic, polític republicà, historiador- que va trobar l’origen del romànic entre l’Empordà i el Rosselló i, sobretot, fou filòsof de la història.
La matemàtica de la història és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en els quals la demografia, els imperis i les onades i, o, morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d'Alemanya, la caiguda de l'imperi soviètic, l’evolució de l’imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina o la fi imminent de l’imperi espanyol i l’alliberament de Catalunya, mare i origen de la cultura europea.
En la línia d’altres filòsofs de la història com Oswald Spengler o Arnold Toynbee, Alexandre Deulofeu, però, no era ni pessimista ni simplificador, i el temps li ha donat la raó

EN PATUFET
Antologia
Edició de Lluís Solà
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 1
150 pàgs amb il·lustacions
Barcelona, abril, 2004
ISBN: 84-95317-61-3

El setmanari infantil "En Patufet" (1904-1938),
dirigit per Josep M.Folch i Torres, va suposar, gràcies a un tiratge de seixanta mil exemplars, l'entrada de la cultura de masses a la societat catalana.

Aquesta obra exposa i analitza els seus escriptors,
dibuixants, seccions, estil, humor i pensament.
Fins que va ser prohibit per Franco
-dins la seva campanya genocida
contra la cultura catalana-,"En Patufet" va constituir
una eina amb tres peus: el catalanista, el pedagògic
i el moralitzador, tot divulgant les tradicions
i els costums catalans.

Edició conmemorativa del centenari del seu naixement.

EL NACIONALISME DE L'ART (De Domènech i Montaner a Aragay)
Edició d’Abel Figueres i Joan Cusidó
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 4
Pags. 105
Barcelona, octubre, 2004
ISBN: 84-95317-81-8

"El nacionalisme de l’art" inclou dos dels programes claus per la creació del catalanisme artístic i arquitectònic.
Des de la revista "Renaixença", Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) va conjugar el principi de la modernitat arquitectònica amb el Modernisme i va formular la recerca d'una arquitectura nacional "del Pirineu a la ciutat de València i de ponent a la ciutat de mallorca", a la qual van incorporar-se Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch.
Josep Aragay (1889-1973) va publicar el 1920 l'opuscle que dóna nom a aquest llibre en què va posar les bases del Noucentisme al nostre país en les arts plàstiques.

CREMAT DE ROM
Les cent millors havaneres
Xavier Deulonder
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 8
Pàgs. 158
Barcelona, abril, 2005
ISBN: 84-95317-96-6

Cremat de rom. Les millors cent havaneres és un petit tresor d’homenatge a les lletres de l’havanera viscuda.

Les havaneres —o cançons americanes, que és com se les coneixia— neixen a la Cuba del segle XIX. Els Països Catalans van tenir amb l’illa cubana la primera pàtria d’Amèrica i la seva música va arribar al continent mariner des de l’Empordà al Baix Segura.

Des del 1967, a Calella de Palafrugell van començar els festivals d’havaneres, així com al 1955 havien començat a Torrevella. El llibre és un viatge d’emocions de La bella Lola a El meu avi, de La paloma a La gavina, i un recorregut pels compositors cubans com Sebastián Iradier (1809-1865) i els empordanesos Manuel Saumell (1817-1870), Ernest Morató (1895-1990) i Salvador Dabau (1902-2002) o Josep-Lluís Ortega Monasterio (1918-2004).

GEOGRAFIA ESPIRITUAL DE CATALUNYA
Agustí Bladé / Francesc Pujols
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 2
100 pàgs.
Barcelona, gener, 2004
ISBN: 84-95317-64-8

A banda de ser l'obra de divulgació més important del pensament de l'escriptor, crític pictòric, filòsof, gran conversador i humorista Francesc Pujols (Barcelona, 1882-Martorell, 1962), "Guia espiritual de Catalunya" és l'obra en què Pujols reflexiona més profundament sobre la idiosincràsia dels catalans. Artur Bladé i Desumvila va aplegar aquestes opinions el 1943 en l'exili de Mèxic -tots dos autors havien conversat a bastament en un primer exili a Montpeller- i és a través de la seva veu que Pujols (una de les figures més iconoclastes de la nostra cultura, situat en la tradició que comença en Ramon Llull i Anselm Turmeda i que passa per Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí, Josep Pla o Salvador Dalí entre d´altres, i de qui darrerament -per fer-li justícia- s´ha recuperat a Llibres de l'Índex el seu "Hiparxiologi") ens parla del seny, del liberalisme, del paisatge, de la llengua, de la filosofia, de l'ànima, de la religió i del geni catalans.

LA POSTA DE SOL D'ESPANYA
Les proclames d’independècia de les colònies
Xavier Deulonder
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 9
Pags. 218
Barcelona, juny, 2005
ISBN: 84-95317-82-6

"La posta de sol d’Espanya" és un recorregut per les declaracions d’independència de tots els pobles que van ser de l’Imperi, d’hemisferi a hemisferi, i que no han volgut ser mai més espanyols,
De l’Amèrica a l’Asia passant per l’Àfrica, hi ha més de tres-cents milions de persones que han deixat la metròpoli, i aquí es recullen les seves raons d’origen per no voler ser espanyoles.

HISTÒRIA DE L’MDT
Una organització independentista
radical durant els anys 80 i 90
Xavier Deulonder
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 7
Pags. 117
Barcelona, febrer, 2005
ISBN: 84-95317-94-X

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT),
organització nascuda el 1984 amb una proposta
independentista radical, va marcar, en els anys 80
i 90 del segle XX, l’espai polític català.

"Història de l’MDT" explica les seves lluites i les propostes revolucionàries, les seves connexions directes o indirectes amb Herri Batasuna o Terra Lliure, la interrelació
amb grups com Catalunya Lliure, PSAN, IPC o la Crida
a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes.

"Per la reunificació, la independència i el socialisme!
Visca la terra!", va ser l’eslògan que resumia
la proposta del Moviment de Defensa de la Terra
per als Països Catalans.

LES QUATRE COLUMNES CATALANES
Jordi Salat
Llibres de l'Índex
Neopàtria, 5
Pàg. 137
Barcelona, gener, 2005
ISBN: 84-95317-85-0

Les quatre columnes catalanes, de dos emtre de diàmetre i vint metres d'alçada coronades amb capitells d'estil jònic projectades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i aixecades a la muntanya de Monjuïc de Barcelona l'any 1919 van ser enderrocades el 1928 pel general Miguel Primo de Rivera durant la seva Dictadura perquè eren un símbol català i no volia que els turistes i empresaris que havien de venir a Barcelona per visitar l'Exposició Universal del 1929 veiessin l'emblema més significatiu de Catalunya i s'assabentessin de què representaven.
Malgrat les reformes urbanístiques que s'han fet a Barcelona, aquestes quatre columnes no han estat restituïdes.
"Les quatre columnes catalanes" és la història del projecte i vida d'aquest símbol del patrimoni històric i nacional de Catalunya. Alhora és un record d'allò que una dictadura militar va enderrocar; creiem que una democràcia civil té el deure moral de tornar-ho a reconstruir, tal com demana la Campanya per la reconstrucció de les quatre columnes catalanes de Montjuïc.

L'EXPEDICIÓ CATALANA A L'ORIENT VISTA PELS GRECS
Antoni Rubió i Lluch
Introducció de Jaume Sobrequés
Llibres de l´Index
Pàg. 132
Neopàtria, 3
ISBN: 84-95317-62-1

Antoni Rubió i Lluch (valladolid, 1856-Barcelona, 1937) va aplegar el 1883 els comentaris que l'expedició de la Companyia
Catalana va suscitar a Atenes i Neopàtria des del moment de la seva incursió el segle XIV fins a les acaballes del XIX. Més d'un segle més tard, Llibres de l'Índex recupera aquell llibre.
"L'expedició catalana a l'Orient" és un treball exhaustiu i científic, una recerca d'indicis i testimonis valenta en què no s'amaga cap opinió sobre l'heroisme i les malvestats dels soldats que arboraven la bandera quatrebarrada. Però sobretot, més enllà d'un treball historiogràfic de verificació identitària, és una mostra valuosa del que la Renaixença va suposar en tant que catalitzadora de la reucperació històrica i cultural catalanes.
El retrat que (per via interposada, sempre és l'opinió grega el que llegim) es dibuixa sobre aquells avantpassats nostres resulta eloqüent si l'acarem amb el que altres nacions -no tan llunyanes en l'espai com la grega- tenen avui sobre Catalunya.